xifra obscura
xifra obscura (Katalanisch)
Substantiv, f, Wortverbindung
| Singular | Plural |
|---|---|
| la xifra obscura | les xifres obscures |
Worttrennung:
- xi·fra ob·scu·ra, Plural: xi·fres ob·scu·res
Aussprache:
- IPA: […]
- Hörbeispiele: —
Bedeutungen:
- [1] Grundbedeutung: Dunkelziffer
Herkunft:
Beispiele:
- [1] „Les primeres, aparegudes per donar compte de l'anomenada xifra obscura d'infraccions —és a dir, les infraccions que no consten a les estadístiques judicials i criminals— ara són emprades (també) per reconstruir els perfils de les víctimes.“[1]
- Die erste Methode, die die sogenannte Dunkelziffer der Verstöße – also Verstöße, die nicht in der Justiz- und Kriminalstatistik erfasst werden – zu erklären schien, wird nun auch dazu verwendet, die Profile der Opfer zu rekonstruieren.
- [1] „En primer lloc, les dades que s’utilitzen normalment per “entrenar” els models són dades de delictes registrats per la policia. La qualitat d’aquestes dades està amenaçada per la xifra obscura.“[2]
- Erstens handelt es sich bei den Daten, die typischerweise zum „Trainieren“ der Modelle verwendet werden, um polizeilich erfasste Kriminalitätsdaten. Die Qualität dieser Daten wird durch die Dunkelziffer beeinträchtigt.
- [1] „Es pot distingir entre xifra obscura i criminalitat oculta. Ens referim a la primera quan un delicte podria aparèixer en les Estadístiques oficials però no ho fa, bé per falta de proves, o bé per falta de denúncia dels fets. En canvi la segona, es produeix perquè la víctima desconeix que s’ha comès un delicte contra ella mateixa ó bé perquè no ho denúncia.“ (Serrano Gómez, 1986)[3]
- „Man kann zwischen (Kriminalität hinter) einer Dunkelziffer und nicht verdeckter Kriminalität unterscheiden. Erstere bezeichnet Fälle, in denen eine Straftat zwar in der offiziellen Statistik erfasst werden könnte, dies aber nicht geschieht, entweder aufgrund fehlender Beweise oder weil die Tat nicht gemeldet wird. Letztere liegt vor, wenn das Opfer nicht weiß, dass eine Straftat gegen es begangen wurde, oder weil es diese nicht meldet.“ (Serrano Gómez, 1986)
- [1] Segons estableix Serrano Gómez (1986), es pot distingir entre xifra obscura, la qual engloba un delicte que podria aparèixer a les Estadístiques oficials, però no ho fa sigui per insuficiència de proves o manca de denúncia, o, per altra banda, parlaríem de criminalitat oculta.[4]
- „Wie Serrano Gómez (1986) feststellte, kann man zwischen einer Dunkelziffer, die Verbrechen umfasst, die in der offiziellen Statistik auftauchen könnten, aber entweder wegen unzureichender Beweise oder mangelnder Meldung nicht auftauchen, und versteckter Kriminalität unterscheiden.“
- [1] „No obstant això, si es considera la xifra obscura de la delinqüència, la mitjana mundial tendeix a incrementar-se substancialment i, de vegades, quan es fan investigacions, arriben al 98 %.[5]
- „Betrachtet man jedoch die Dunkelziffer der Kriminalität, so steigt der weltweite Durchschnitt tendenziell deutlich an und erreicht bei entsprechenden Ermittlungen mitunter sogar 98 %.“
Übersetzungen
[1] Dunkelziffer
Referenzen und weiterführende Informationen:
- [1] Gran Diccionari de la llengua catalana: xifra
- [1] Diccionari de la llengua catalana: „xifra“
- [1] Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll: Diccionari català-valencià-balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals. Editorial Moll, Palma de Mallorca 1993, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa). Gekürztes Stichwort „xifra“.
- [1] Gran Diccionari de la llengua catalana: obscur
- [1] Diccionari de la llengua catalana: „obscur“
- [1] Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll: Diccionari català-valencià-balear. Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals. Editorial Moll, Palma de Mallorca 1993, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa). Gekürztes Stichwort „obscur“.
Quellen:
- ↑ Tamar Pitch (Professora de sociologia i filosofia del dret de la Universitat de Perusa, Itàlia): Són possibles les polítiques democràtiques per la seguretat?“, Mai 2009, In: Revista Catalana de Seguretat pública.
- ↑ José María López Riba: Policia, tecnologia i la “revolució” de la intel·ligència artificial, In: Institut Metròpoli, Barris i polítiques públiques de seguretat. Papers 67, Mai 2025, ISBN 978-84-92940-66-0, Seite 47 ff, Zitat auf Seite 53
- ↑ Herausgeber: Universiat oberta de Catalunya (UOC, Estudis de Dret i Ciències Polítiques), M. Gemma Hernández Soriano: Victimització sexual a Catalunya segons el gènere i l’edat de la víctima, Juni 217, Seite 15.
- ↑ Joana Coll Borraz: El tractament penal de l’agressió sexual en l’àmbit de parella: Una anàlisi dels sistemes criminals de justícia espanyol i nord-americà des d’una perspectiva crítica feminista (Abschlussarbeit in Jura an der Universitat Autònoma de Barcelona, Mai 2024), Seite 32
- ↑ Fernando Tenorio Tagle (Professor investigador de la Universitat Autònoma de Mèxic-Azcapotzalco): Aspiracions de justícia, sistema penal i drets fonamentals a Mèxic, Seite 61, veröffentlicht in gencat.cat 2002